'Nenes Valentes' i com el bàsquet pot salvar vides
Al 'Què t'hi Jugues!' Xavi Saisó ens explica la història del primer equip de bàsquet femení de Xatila, al Líban
'Nenes Valentes' i com el bàsquet pot salvar vides
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Avui al 'Què t'hi Jugues!' hem conegut la campanya solidària 'Nenes valentes', impulsada per Txell Feixas. La periodista ha escrit el llibre 'Aliades', on explica com al camp de persones refugiades de Xatila, al Líban, en Majdi va formar el primer equip de bàsquet femení de Xatila, un equip que les ha protegit "de l'odi, la violència i ha generat esperança". "Tot comença quan poso un peu al camp de Xatila", ha relatat Txell Feixas als micròfons del 'Què t'hi Jugues!' de SER Catalunya, qui ha detallat: "fa deu anys va néixer el primer equip de nenes al camp, entrenades per un pare que volia salvar a la seva filla de les violències estructurals. Em va semblar espectacular que una iniciativa feminista radical com aquesta naixés a un camp de refugiats com Xatila, que la liderés un home palestí i que volgués amb ell salvar la seva filla de les violències del camp. No només va fer això, sinó que ha empoderat més d'un centenar de nenes i noies que han passat durant aquesta dècada per aquest projecte".
L'entrenador, en Majdi, també ha explicat el projecte als micròfons del 'Què t'hi Jugues!': "això ho fem per donar l'oportunitat a les noies. És el nucli del nostre projecte, volem que surtin d'aquesta roda en la que han passat altres noies, que no tinguin l'obligació de casar-se tan joves, que puguin conèixer mons com es fa per exemple aquí a Barcelona, que l'esport sigui un trampolí, una eina per canviar la vida d'aquestes noies".
I l'Aména Almadani, una de les jugadores de l'equip, ha deixat clar al 'Què t'hi Jugues!': "el bàsquet és la meva vida, estimo més el bàsquet que molta gent a la meva vida, literalment. És l'única cosa amb la que em puc evadir de la realitat, em fa oblidar tot allò negatiu i és com un altre món en el que vull ser-hi sempre". I ha detallat: "al principi el meu pare no estava d'acord en què jugués a bàsquet i em deia "ets una noia, què fas", però la meva mare em va donar suport i gràcies a ella el meu pare ha canviat d'opinió, va veure que no estic fent res que sigui una falta de respecte o que sigui il·legal, només jugo a bàsquet així que després d'uns dies o unes hores va veure que sóc diferent, que no sóc d'aquelles noies que els hi agrada maquillar-se, parlar amb nois... jo només vull anar a l'escola, a la pista de bàsquet i a casa".
A més, Txell Feias ha explicat que l'educació i l'esport van lligats, i que una cosa, sense l'altra, no acabaria funcionant: "el seu dia és realment dur. Quan vaig entrar al camp ja veus les condicions complicades. Em va sorprendre primer que la pista, per les més petites, és una cinquena planta d'un edifici, d'un gratacel de ciment armat i allà és l'espai segur per les més petites. El dia a dia per elles és dur, però el Madji li va posar una gran condició: que no entrenarien si no anaven a l'escola, aprovaven i no feien cap campana".
I finalment, la Txell Feixas ha reflexionat: "hem fet justícia a unes noies, nenes, que estan lluitant cada dia. Al final aquí hi ha la part més bonica d'empoderament, però allà la seva supervivència per poder fer el que volen és diària i et fa reflexionar sobre una cosa que no pensem, que és que una cosa tan bàsica com és jugar a l'altra banda del Mediterrani per les nenes ni tan sols està garantida".
El final de festa serà aquest proper diumenge 10 de març un dia molt especial a Girona, perquè al Pavelló Fontajau es jugarà 'El Partit de Totes'. A la pista s'enfronten els equips femenins de l'Uni Girona i el Perfumerías Avenida, però a la mitja part jugaran l'equip de bàsquet de Xatila.
