Tatuatges: un fenomen que creix, també més enllà dels 50 anys

Barcelona

Fa anys que els tatuatges s'han normalitzat i, sobretot, escampat entre la població. El sector té a Espanya 3000 estudis i factura, segons la Unió Nacional de Tatuadors, 180 milions d'euros. Ara, 4 de cada 10 persones que viuen a les grans ciutats porten un o més tatuatges, segons la plataforma Tattoox, una plataforma que t'ajuda a buscar el millor tatuador per tu entre un miler estudis d'Espanya. Tres quartes parts de les persones tatuades a Espanya són menors de 30 anys i la quarta part restant són persones entre 30 i 45 anys o més grans.

Un punt i coma i un infinit especial

Però el fenomen del tatuatge també s'ha estès més enllà d'aquestes edats. La Noemí (52) i la María José (60) en són un exemple. Elles porten un tatuatge cada una que s'han fet fa menys d'un mes, les dues al canell. El de la Noemí és molt petit, ella mateixa diu que sembla "una mosca". Es tracta d'un punt i coma que "té molt significat" per ella. El punt i coma es relaciona amb les malalties mentals, com la depressió: "per això me'l vaig fer. És voler parar, però seguir". La Noemí va passar una època molt dolenta i va decidir fer-se el tatuatge quan, per fi, va tornar a estar bé: "com que per mi és tan simbòlic, havia de fer-me'l en un moment determinat".

Per la seva banda, la María José, s'ha tatuat un infinit molt especial: "Jo vaig voler fer-me aquest, el símbol de l'infinit amb les inicials de les meves filles: la I, d'Isabel, i la B de Bàrbara". La María José explica que el tatuatge se'l va fer per ella, però que també volia que les seves filles el sentissin com a seu. Per ella és una manera de dir que sempre estarà allí per les seves filles, una cosa que l'emociona explicar. El moment de fer-se'l va ser, precisament, quan la seva filla Isabel se'n va fer un, ella va decidir que també en volia.

Totes dues tenen pensat fer-se'n més. La Noemí es vol fer un fil molt prim que s'enredi i faci anades i vingudes, des del braç fins al cor, per recordar la relació amb la seva filla: "des de petita hem hagut d'estar separades sense voler-ho i li vaig dir que fóssim on fóssim sempre estaríem unides". També la María José, que vol un tatuatge igual amb les seves dues filles: "encara no se quin, però les tres el mateix".

Més demanda per ser tatuador/a

Des del Balcó hem anat on tot comença: a una escola de tatuatges. En concret, l'Andreu Sánchez ha visitat l'Escola Europea de Tatuatge i Piercing, al Raval de Barcelona. Un espai on hi ha tant la part de formació com la de botiga i estudis de tatuatges. En aquesta escola tenen onze alumnes en total: sis al matí i cinc a la tarda. El fundador, director i professor de l'escola, l'Albert Grau, explica que han volgut mantenir aquestes ràtios, però que "la demanda ha augmentat" molt els últims anys. En aquesta escola ofereixen 3 cursos: l'higiènic-sanitari, un segon de formació educativa com a tatuador i un últim de socorrista internacional per "qualsevol accident que hi hagi a l'estudi, que el tatuador sàpiga reaccionar".

Grau ha volgut avisar que després del curs, que pot allargar-se entre 6 mesos i tres anys, no s'és tatuador professional, sinó que cal desenvolupar-se en un estudi. "Avui en dia pots trobar un tatuador de 20 euros per Wallapop", assegura el tatuador, és per això que fa una crida a preguntar per la titulació, l'autorització de l'establiment i el material que s'utilitza quan algú es vol tatuar: "que sigui material d'un sol ús, homologat i estèril".