Jordi Borràs: "No és un bon missatge que algú que va seguir els passos de Blas Piñar sigui president de la Lliga"

Barcelona

- Com va anar això? Havies fet mai una xerrada a esportistes?

Vaig estar-hi pensant. Havia fet xerrades a col·lectius ben diferents. Fins i tot, alguna en una capella amb jesuïtes jubilats. Però no, a la Masia i davant d'esportistes no n'havia fet mai cap.

- Com d'important és fer pedagogia antifeixista?

És essencial. A més, és un molt bon exemple que una institució com el Barça, que té la Masia, no tingui cap mena de pudor a parlar sobre aquest tema i dur-lo al es aules. Recordem que la Masia hi ha esportistes, però hi ha esportistes que estan aprenent. A vegades em toca anar a instituts, però com que el tema és política, sembla que costi. Com que després del referèndum del 2017 alguns col·lectius i, fins i tot, l'Estat van dedicar-se a disparar contra el professorat, a les aules s'ha creat com certa por per la política. I a les aules se n'ha de parlar, de política, que no és el mateix que fer proselitisme. Parlar d'opcions polítiques vàlides i d'altres que haurien de ser invalidades per conviure en societat com el feixisme és molt diferent que fer proselitisme.

- Quines edats tenien?

Em sembla que anaven d'11 a 17 anys.

- Els vas explicar que hi ha una clara amenaça de l'extrema dreta, que hi ha un ascens. Et va fer la sensació de si n'eren conscients o no?

Estaven bastant verds, però com molts joves de la seva edat, no perquè siguin esportistes. És una qüestió generacional. Tot el tema de la transició, la dictadura i la Guerra Civil els queda llunyíssim. Fins i tot els seus pares ja han nascut en democràcia o presumpta democràcia i, per tant, la distància emocional és molt gran també. Això vol dir que arroseguen cert desconeixement que a la meva generació el teníem adquirit per qüestions familiars. Preocupa perquè a instituts i escoles hi ha un desconeixement molt gran d'aquest mon. Per això hi ha la intenció de fer activitats d'aquesta mena, perquè els nens tinguin un coneixement més ampli de l'extrema dreta i del feixisme.

- Et vas preparar d'alguna manera especial per captar la seva atenció? Perquè son nois i noies que el seu objectiu és ser esportistes d'elit.

Sí i, de fet, el meu coneixement dels esports és més aviat nul. Per tant, son ells que m'haguessin pogut ensenyar coses. Entenc que l'esport és una competició que pot transmetre valors importantíssims. Vaig fer-m'ho venir bé, vaig començar parlant de l'Olimpíada Popular que s'havia de fer a Barcelona i que el cop d'Estat que a Catalunya comença el 19 de juliol del 1936 estronca. El missatge va ser que ells, com a esportistes i membres de la Masia, han de fer una escola de valors on s'entengui que l'extrema dreta no pot ser una idea homologable a altres tipus d'ideologia sino que és una idea criminal. Tot això, evidentment, amb paraules adaptades al jovent.

- Així com algunes institucions polítiques i judicials de l'Estat mantenen estructures del passat més fosc, les institucions esportives també creus que les mantenen?

Segurament no tinc els coneixements d'aquest mon amb prou profunditat per assegurar-ho, però sí que veig dinàmiques i fonaments que venen de temps pretèrits. Res no és casualitat. Els lobbys de poder que hi ha al mon del futbol, a la Lliga mateix, tenen molt a veure amb els favoritismes i clientelismes de 40 anys de dictadura franquista.

- Creus que és perillós per a la societat que una persona com Javier Tebas, que ha dit obertament que votaria VOX i que va ser militant de Fuerza Nueva, ocupi un lloc de poder com la presidència de la Lliga?

I tant. El missatge és que, si ets simpatitzant d'aquest tipus d'idees, no només no tens cap repercusió legal, sino que ets un home d'èxit. No és un bon missatge que algú que va seguir els passos de Blas Piñar -que era més franquista que el mateix Franco, tant que Franco no el podia ni veure- sigui president de la Lliga.

- Aquesta és bona, que Blas Piñar era més franquista que Franco.

Sí! Blas Piñar era un integrista catòlic que pretenia, quan va fundar el seu partit, era tornar al franquisme dels primers anys. Franco era un dictador criminal, però no era falangista ni de l'ala dels carlins, ell era un militar. Certes retòriques no li interessaven tant. Blas Piñar era un integrista en tots els sentits, en el catòlic i en el polític. Ell volia tornar al franquisme dels anys 40.

- Et fa la impressió que el teu missatge cala entre els joves? Els arriba?

La veritat és que vaig tenir molt bones sensacions. Quan va acabar la xerrada era tard, quarts d'onze de la nit, un parell es van quedar a preguntar perquè els interessava el tema. Em va agradar. A instituts no t'hi trobes, s'acaba la xerrada i se'n van corrents cap el pati. Interessa i interessaria més si encara hi hagués més formacions d'aquesta mena. Animo el Barça i altres institucions i clubs que s'animin amb aquest tema. Si hi ha una simbologia prohibida als camps de futbol és perquè el feixisme no és una opció política. Com deia Mateotti, el feixisme no és una opinió, és un crim. I això, que és una qüestió molt fàcil d'entendre, que qualsevol demòcrata s'hauria de declarar antifeixista sense manies, hi ha gent que no ho té tant clar. La Masia no ha tingut cap mena de problema en posicionar-se actívament duent-me a parlar d'aquest tema.

- És interessant perquè molta gent es pot preguntar on és el límit de a llibertat d'expressió per respectar les ideologies d'altres. Però és clar...

És molt fàcil. De la mateixa manera que som conscients que vivim en societat i que no tot és opinable, que les idees que esquerden els drets humans o la dignitat de les persones son rebutjables, en el cas de l'extrema dreta també. A ningú se li acudiria debatre pederastia sí o pederastia no. Perquè és delicte i perquè és un dels actes més vomitius contra un ésser humà, en aquest cas una criatura. De vegades, amb certes ideologies, no es té la mateixa contundència. I hem d'entendre els feixismes com les idees criminals que van assassinar milions de persones durant el Segle XX. Hem de ser molt clars.

- Darrerament, als estadis de futbol, almenys a la lliga espanyola, estem veient menys exemples de violència feixista, molts menys que als anys 90 o principis dels 2000. Això vol dir que els protocols s'han aplicat correctament i s'està aconseguit eradicar o simplement vol dir que el feixisme està adormit i que en qualsevol moment pot despertar?

Hi ha diversos temes interessants. Els llocs de socialització de la gent jove fa 40 anys i els actuals han canviat. Als anys 80 i 90, l'extrema dreta i el neofeixisme va penetrar i va buscar públics nous a través de dos sectors: l'esport de masses i la música. Avui, on trobaràs gent? A internet. Trobarem més feixisme inherent en alguns discursos tòxics de Youtubers o influencers que no identifiquem com feixistitzants, que no pas a les graderies dels estadis. No obstant, no s'ha perdut del tot. Crec que l'extrema dreta està molt més activa ara que en aquells anys, perquè tenia presència institucional en molt pocs llocs del mon. Avui hi ha extrema dreta a tots els Parlaments de la Unió Europea excepte a Irlanda, Malta i Luxemburg. I governen en països com Hongria, Polònia o Itàlia.