"No té sentit que la policia s'hagi de formar en violència sexual i la fiscalia no"

Barcelona

"No té sentit que la policia s'hagi de formar per llei en violència sexual i la fiscalia, que és qui dirigeix la policia judicial, no". La fiscal Alexandra Garcia Tabernero és clara: cal especialització i més mitjans per protegir les víctimes d'agressions sexuals. "Els professionals de la justícia ens hem de formar en aquestes matèries; hem de saber què preguntar perquè el tribunal acabi veient intimidació allà on hi ha intimidació". La seva és la veu d'una generació. Enèrgica i enamorada del dret, està convençuda que hi ha espai per la creativitat dins del jutjat. "Si no, l'hem de crear", assegura.

Amb 31 anys, Garcia Tabernero té un currículum de pel·lícula. El 2009, va treure la millor nota de selectivitat de Catalunya, fregant el 9,9. Podia estudiar el que volgués, però "des dels 10 anys volia estudiar dret". Amb 18 anys va obtenir la primera de totes les beques que li han permès ser fiscal. Va estudiar dret a Harvard i va fer pràctiques a la Cort Penal Internacional i al Tribunal Penal Internacional que va jutjar el genocidi de Srebrenica, i el 2017, en temps rècord, un any i mig, va superar les oposicions a la judicatura. Tenia clar que volia ser fiscal: "som els advocats de la societat". Fa uns mesos va fer "el judici més important" de la seva vida, el que ha acabat condemnant a 11 anys i tres mesos un violador en sèrie que va atacar almenys a quatre noies durant la pandèmia a Barcelona, vestit de repartidor de Deliveroo.

"El trauma pot arribar a paralitzar el cos d'una persona"

"La millor recompensa d'un fiscal, la millor de les medalles, és l'agraïment d'una víctima", assegura Garcia després d'obtenir una condemna en un judici que li va treure el son. "Va ser el més important, no només per la complexitat tècnica i el repte de presentar totes les proves, sinó sobretot per la vessant humana". La condemna al violador de Deliveroo, que encara no és ferma, contempla una indemnització de 70.000 euros a les víctimes, que van patir unes "seqüeles esfereïdores", segons la fiscal.

L'Audiència de Barcelona va condemnar l'acusat per agredir sexualment a quatre víctimes a les quals va abordar al portal de casa seva, aprofitant-se que a causa de la Covid no hi havia ningú al carrer i de la confiança de les víctimes que el deixaven entrar a l'edifici, ja que vestia com un repartidor de menjar a domicili. "Una de les noies va quedar en una cadira de rodes durant una setmana pel trauma [de la violació]", destaca. "El trauma pot arribar a paralitzar el cos d'una persona", conclou.

"Una altra de les noies va haver de fer front tota sola al procediment perquè encara avui, no pot explicar a la seva família, al seu país d'origen, el Marroc, què li ha passat. És colpidor", es lamenta Garcia Tabernero. "Era important que el sistema judicial respongués davant d'uns atacs que van causar una gran alarma social, sobretot en la població femenina; uns atacs que incrementaven en freqüència i gravetat".

Més protecció a les víctimes de violència sexual

El judici al violador en sèrie de Deliveroo va ser el reflex d'un canvi. La fiscal va demanar que les víctimes declaressin a porta tancada, que estiguessin acompanyades i que una mampara les separés del seu agressor. A la sala de vistes a més, entre el públic, més de mitja desena d'agents de la Unitat Central d'Agressions Sexuals dels Mossos, que havien investigat el cas, van seguir les principals sessions del judici, en especial, una que va fer història: la declaració, per primer cop a Espanya, d'un analista en conducta criminal. Una prova d'intel·ligència d'un perfilador capaç de descriure l'acusat com un depredador, que els jutges han admès en la sentència.

Tot i l'oasi del cas concret, "sempre hi ha espai de millora en l'administració de justícia", reflexiona Garcia. I l'acompanyament a les víctimes és fonamental. "En el Palau de Justícia ens trobem que malgrat la bona tasca d'una sèrie de professionals que s'impliquen i que acompanyen a les víctimes, de vegades, no hi ha un espai idoni perquè esperin a la seva declaració més enllà d'una sala de vistes que en aquell moment estigui desocupada casualment o del despatx de Fiscalia, que pròpiament no és un espai neutral", lamenta. "Una mentalitat contrària al progrés i a la voluntat de millora és incompatible amb un servei públic adaptat als temps actuals", sentencia.

Barcelona és pionera en l'acompanyament de víctimes. Tot i això, pateix, segons la fiscal, "un problema endèmic: s'està suplint amb bona voluntat i vocació una manca de mitjans personals i materials". Tabernero celebra que, cada vegada més, s'aposti per les proves preconstituïdes, les gravacions de la declaració de la víctima en fase d'instrucció per reproduir-les durant el judici i evitar que la denunciant hagi de tornar a explicar què li va passar, revivint un cop més l'agressió. "Les víctimes han d'explicar quatre o cinc vegades els mateixos fets; si la denunciant és víctima d'un robatori, això no implica un fenomen de revictimització, però si parlem d'una agressió sexual, això canvia".

Els fiscals han de tenir "pell d'elefant"

Malgrat la manca de mitjans, "les alegries compensen la impotència", diu Garcia, que comença a veure endurir la seva pell, seguint el consell d'un company de la Cort Penal Internacional. "El jutge sud-africà que integrava el tribunal que va jutjar i va condemnar el general serbobosni Ratko Mladic, conegut com el carnisser de Bòsnia, em va dir: <<Àlex, has de tenir en aquesta professió la pell d'elefant. Vol dir pell protectora i gruixuda>>. En aquell moment no vaig entendre ben bé què deia. Ara ho recordo".

Al despatx de l'Alexandra Garcia, com la de la immensa majoria de jutges i fiscals, hi ha piles i piles de papers, carpetes amb la documentació de desenes de casos que investiguen en paral·lel, malgrat el desconeixement de bona part dels ciutadans, segons la fiscal. "La gent no sap què fem", afirma amb exemples: "L'altre dia, a l'office de la Fiscalia, unes noies que cursaven un grau d'administració de Justícia em van demanar per quin fiscal treballava jo, em preguntaven de quin fiscal era la secretària", recorda rient. "Els vaig preguntar <<Com t'imagines un fiscal?>>, i em van respondre, molt espontàniament: <<un fiscal és un señor amb bigoti d'entre 60 i 70 anys, que va amb maletí, té mal humor, i que no saluda pel passadís>>".

Amb humor, descriu als seus nebots que "els fiscals són meitat jutge, meitat policia" i als adults, que els fiscals d'instrucció "són els metges de capçalera de la fiscalia". "Toquem totes les tecles: des d'una agressió sexual, a un robatori o una temptativa d'homicidi". El que fan primordialment, diu, és investigar i "defensar la llei amb imparcialitat". "Hem d'acusar quan hi ha proves i hem de demanar l'arxiu quan no n'hi ha".