Josep Maria Pou: "Fent 'El pare' ara tinc por de tenir Alzheimer"

Barcelona

Un viatge cap a l'oblit. Aquests dies al Teatre Romea hi podeu anar a veure 'El pare', protagonitzada per Josep Maria Pou, Rosa Renom, Victòria Pagès, Josep Julien, Pep Pla i Mireia Illamola. Es tracta d'una de les obres més aclamades des de la seva estrena l'any 2012 a París al Théâtre Hébertot. Es tracta de la segona obra de la trilogia de l'autor Florian Zeller (traduïda per Joan Sellent i dirigida per Josep Maria Mestres al Romea), que ha estat estrenada a més de 50 països i adaptada al cinema amb Anthony Hopkins en el paper de pare. De fet, la seva interpretació el va fer guanyador d'un Òscar.

Pel 'Tot és comèdia' aquest dissabte han passat en Josep Maria Pou i la Rosa Renom. Ell fa d'Andreu, un home de 76 anys molt culte i tossut que està començant a perdre la memòria, però es resisteix a acceptar cap mena d'ajuda i rebutja tots els cuidadors que la seva filla Anna (Rosa Renom) intenta contractar. Dolorosament familiar, aquesta situació converteix 'El pare' en una obra que despertarà impotència i tristesa entre el públic, però també hi ha humor i molt d'afecte.

Però l'entrevista comença parlant amb una espectadora molt especial: la Cristina Maragall, presidenta de la Fundació Pasqual Maragall dedicada a la investigació contra l'Alzheimer. Tots tres han pogut conversar sobre l'espectacle, "una obra que des de la Fundació recomanem, perquè l'art també pot servir per aprendre sobre una malaltia com l'Alzheimer. És fonamental tenir coneixement sobre què és per poder-la detectar", explica la presidenta. "La primera vegada que vaig veure 'El pare' em vaig emocionar molt", ha dit la Cristina, que inevitablement ha pensat en el seu pare veient aquesta història a la qual donen vida tant el Josep Maria Pou com la Rosa Renom -i altres intèrprets-. És la primera vegada que el Pou i la Renom coincideixen sobre l'escenari, un fet que els ha posat molt contents i ens han regalat un moment molt emotiu en antena.

"He preparat el meu personatge des de la por a tenir Alzheimer", ens ha confessat en Josep Maria Pou. "Costa imaginar-se que un pot perdre el cap d'aquesta manera, espanta, sobretot per l'entorn", ha afegit la Rosa. Segons els actors, es tracta d'una malaltia que va més enllà del malalt, perquè preocupa l'entorn, "l'intoxica" diu Pou, i això pot veure's a 'El pare' si ens fixem en la relació del pare i la filla. Això sí, malgrat que sigui una obra amb un rerefons molt dur per la crua realitat que plasma, val a dir que també hi és present l'humor: "No tot és un drama, també hi ha moments còmics i de tendres", explica ella.

Un altre aspecte que han volgut destacar tots ells és l'espai escènic (de Paco Azorín): un espai blanc, emmarcat amb una llum de neó, i unes quantes cadires. Un espai que es va transformant a mesura que l'obra avança, i conseqüentment, la malaltia.