Catalunya, país d'esclavistes

Barcelona

Acaba d’arribar a la Villarroel de Barcelona el text teatral que posa Catalunya a davant del mirall del seu desconegut -o oblidat- passat esclavista: 'Amèrica', del dramaturg Sergi Pompermayer amb direcció de Julio Manrique. És la història ficcionada dels Xifré-Vidal, una família de l’alta burgesia catalana que va fer molts diners amb el tràfic de persones fins ben entrat el segle XIX. Empresaris que avui dia continuen tallant el bacallà, fent negocis i relacionant-se "perillosament" amb la política, posseïdors d'un patrimoni aixecat a sobre d'uns fonaments terribles, els de l’explotació humana més cruel. Com diu la matriarca (Carme Fortuny): “nosaltres, els Xifré-Vidal, no plorem, nosaltres fem plorar".

Al muntatge hi ha salts en el temps on assitim el maltracte i les violacions que el vell amo Xifré-Vidal (Joan Carreras) inflingia a la seva esclava anomenada Amèrica. L'obra, però, s'explica des del present, el dia en què el fill de la casa (Marc Bosch) torna a Barcelona per celebrar el seu aniversari des de Londres, on estudia. Es presenta amb una acompanyant sorpresa, la seva xicota (Tamara N'Dong), una noia catalana negra, i no precisament de casa bona: estudia teatre i fa de cambrera. La seva presència farà emergir el racisme i el classisme de la família.

Malgrat el tema fosc i tràgic de l'esclavisme, a la funció el públic riu molt, sobretot amb les sortides de la mare (Mireia Aixalà) obsessionada en reduir la seva petja ecològica perquè ella té quartos i privilegis, però és una dona molt "conscienciada". Un dels grans temes d 'Amèrica' és la gestió de les herències podrides. La xicota afrocatalana al.lucina quan descobreix el passat negrer dels Xifré-Vidal i això fa que alguna es cosa es trenqui amb el seu xicot. La pregunta és si el noi ha de pagar per tot el mal que van fer els seus avantpassats.

Fins a finals de gener es pot veure a la Villarroel 'Amèrica' de Sergi Pompermayer amb Joan Carreras de protagonista. Amb ells hem conversat al 'Tot és comèdia'