Minairons 1 - Pare Noel 0

La Seu d'Urgell

Aquest dissabte el 'Tot és comèdia' l'hem fet des de la Seu d'Urgell. O hauríem de dir des del món màgic de les muntanyes d'aquí dalt, perquè hem donat la benvinguda al Nadal acompanyats dels follets tan característics de la zona, els minairons. Però no només han estat ells els protagonistes del dia... De fet, hem començat el parlant amb el duet Daura, que són la Pilar Planavila i l'Ivan Caro. Ella és compositora, professora d'acordió i musicoterapeuta; mentre que l'Ivan és divulgador del Pirineu. Tots dos ens han interpretat 'La cançó del picarol', que volen que es converteixi en la nadala més emblemàtica. Una mica com l'All I want for Christmas is you de la nostra estimada Mariah Carey, que avui tot i aparentment estar justificada, no ha sonat al programa. Nosaltres som més de minairons que de Pare Noel, la veritat.

Els Daura també han pogut parlar amb el Joel Pla, coordinador de l'Aula de Teatre i director i creador de l'espectacle 'El rescat dels minairons', i amb l'Albert Galindo (el Tito), que és guionista, tècnic de cultura i també membre de l'espectacle. Tots quatre ens han explicat l'origen d'aquests follets tan coneguts a la zona, que han acabat formant part de l'imaginari col·lectiu dels habitants d'aquí. Sobre l'espectacle que fan, en el qual participen 150 persones del poble, "volem que sigui una representació del que és la nostra ciutat" diu en Joel, que durant l'entrevista també ha aprofitat per reivindicar un teatre a la Seu, ja que després que es cremés no se n'ha fet cap altre.

Aprofitant la nostra estada aquí, ens feia il·lusió saludar un dels fills predilectes de la Seu: l'any 1953 va néixer i va viure aquí fins als 15 anys el pintor, dibuixant i il·lustrador Perico Pastor. Fins fa ben poc, de fet, s'ha pogut veure aquí l'exposició 'Despertar' de pintures que va fer després de "tornar a néixer" un 7 de gener de fa un any, a l'Institut Guttman, després d'un infart. En Perico ens ha parlat de la seva infantesa aquí, de com recorda els Nadals, de l'oci i dels seus treballs. "Veure la façana del poble, de la catedral, m'emociona", explica. "Aquesta sensació que tinc quan arribo al Cadí, sento una cosa dins meu és com que es connecta, la imatge del Cadí que sembla una onada a punt de trencar m'agrada, és una inspiració per mi", això sí, confessa que és incapaç de dir si és més de mar o muntanya. Sobre l'infart que va patir ara fa farà dos anys, explica que "mai hagués pensat que pogués recuperar el que he pogut recuperar, he fet un viatge d'anada i tornada, quan en realitat acostuma a ser un viatge només d'anada. He tingut molta sort".

A la Seu, a més, hi ha un tatuador molt famós, en Dani Martos. Si vols que et faci un tatuatge en Dani t'hauràs d'esperar ben bé dos anys, el seu estudi sembla el Celler de Can Roca, tu, de la de gent que atrau. Ens ha explicat els seus orígens com a tatuador, el tipus de tatuatges que fa i algunes curiositats de la professió. Per exemple, ha tatuat recentment l'interior d'un melic i es veu que a vegades ha de fer l'estratègia aquella de dir "res, 5 minuts i estem" i al final acaben sent 30 minuts o més.