El Fair Play de la lliga espanyola, el més restrictiu

Barcelona

El president del Barça, Joan Laporta, assegura que el Barça "no troba cap complicitat ni cap suport de la Liga i les normes del Fair Play de l'estat espanyol són massa restrictives i massa exigents si les comparem amb les d'altres països".

Consultats diversos experts en la matèria, podem concloure que Laporta té raó quan diu que el Fair Play de la lliga espanyola és el més restrictiu:

- La lliga controla els comptes del club "a priori", mentre que la UEFA i la resta de lligues ho fan "a posteriori". És la gran diferència, ja que al règim comú de la UEFA s'analitza l'economia dels clubs un cop acabada la temporada. Però Javier Tebas, davant els precedents d'una Espanya on el futbol va haver de ser rescatat amb diner públic, va decidir imposar des de la temporada 2013 un càlcul de previsions d'ingressos abans de començar la temporada.

A Alemanya, la inscripció a la Bundesliga té com a requisit sotmetre'ls a una auditoria interna que acrediti que no tenen pèrdues. Sol fer-se a l'octubre, sota uns paràmetres molt generals, amb la filosofia de garantir que si cada temporada els clubs que hi participen són sostenibles, es tradueix en què la competició serà sostenible si tots els clubs que hi participen també ho són.

-La lliga fins ara és l'únic organisme que imposa un límit salarial respecte als ingressos. A partir d'ara ho farà també la UEFA, que el 7 d'abril va aprovar les noves normes de sostenibilitat econòmica. Aquestes normes també limitaran als clubs que participin en competicions UEFA (Champions, Europa League i Conference League) la Despesa en Cost de Plantilla, que serà d'un màxim del 70% dels seus ingressos. Però aquesta norma s'aplicarà de manera gradual les tres primers temporades: la primera temporada, el límit de cost de plantilla dels clubs podrà ser del 90% dels ingressos. La segona, del 80%. I a partir de la tercera, el 70% marcat per la norma. Creu la UEFA que aquesta mesura limitarà la inflació tant a nivell salarial com a preu de traspassos. Si en el conjunt de quatre temporades s'excedeix el límit de cost de plantilla permès, hi haurà sancions graduals (multes econòmiques, sanció amb punts, expulsió de competicions, suspensió d'inscripcions de jugadors). En cap de les grans lligues, però, hi ha una normativa que reguli el límit de cost de plantilla com sí que passa a la lliga espanyola.

-El nivell de correcció, davant d'una situació econòmica negativa, que contempla la nova normativa de la UEFA és més generós. Fins ara, l'únic control econòmic que implementava la UEFA era que, en un període de tres temporades, les pèrdues econòmiques acumulades no fossin més de 30 milions d'euros. Amb la nova normativa, aquest límit de pèrdues en tres exercicis s'amplia fins a 60 milions, amb un marge de desviació de 10 milions d'euros si la situació econòmica del club es demostra prou solvent per a poder-la redreçar. Les pèrdues es poden eixugar amb injeccions de capital com les famoses 'palanques' de les que parla el Barça per pal·liar la situació actual. Les noves regles també demanden que el patrimoni net dels clubs sigui positiu. En cas de tenir-lo negatiu, s'ha de reduir en un 10% anual fins que sigui positiu. I mentre sigui positiu, no pot caure més d'un 5% en 3 anys.

-El control econòmic, a la UEFA i la resta de lligues, fins ara ha estat molt més laxe i amb uns paràmetres molt més generals. Es calcula que uns 40 clubs no complirien ara mateix la nova normativa econòmica aprovada a l'abril per la UEFA. Per això la seva aplicació serà gradual durant tres temporades i els mecanismes de correcció de desviacions donen marge per entre tres i quatre temporades més. En el cas de les grans lligues europees, a França s'ha postergat arrel de la pandèmia l'aplicació de la llei que controla la realitat financera dels clubs fins al desembre del 2023. Tot i que els clubs presenten els números, si incompleixen amb les previsions i amb les pèrdues previstes no hi ha cap tipus de sanció fins d'aquí a un any i mig. A Alemanya, el director general del Bayern de Munic Oliver Khan va declarar al febrer que creu necessari "un fair play financer nacional, amb limitació salarial pròpia" entre d'altres mesures. A Itàlia es troben amb què més del 90% dels estadis són de propietat municipal, i els clubs no poden explotar-los per obtenir ingressos més enllà del dia de partit com sí que poden fer els grans d'Espanya, Anglaterra o Alemanya, i el creixement en ingressos dels clubs de la Serie A es veu compromès (i en la mateixa proporció, si només poden gastar un 70% dels ingressos en salaris, també la capacitat per reforçar o retenir talent a les plantilles). I a Anglaterra el debat gira al voltant de com no matar la gallina dels ous d'or, ja que la situació econòmica de la gran majoria de clubs és força pròspera gràcies sobretot a l'elevat repartiment dels drets televisius, i com un òrgan regulador extern pot afectar a aquest model exemplar de negoci que és la Premier.

L'anàlisi d'Àngel Juárez

Al 'Què t'hi Jugues!' ho hem analitzat amb Àngel Juárez, advocat i soci de Juárez Veciana, despatx especialitzat en dret de futbol i esportiu. "Sí, indiscutiblement el règim de la lliga espanyola és més estricte, tant pel que fa al punt de control, que en el cas espanyol és previ i en la majoria de règims de control financer que hi ha a Europa és posterior, i també pel que fa a les conseqüències de l'incompliment dels règims de control financer", ha afirmat a SER Catalunya.

A més, Juárez també ha afirmat que aquest greuge comparatiu pot perjudicat a equips com el Barça a l'hora de competir a Europa. "A les competicions europees pots inscriure als jugadors que inscrius també a la competició domèstica i hi ha altres països que no tenen aquestes restriccions que hi ha a Espanya i només reben les conseqüències a posteriori", ha afegit.