"No tenim més remei que continuar protestant"

València

Les protestes van començar abans de la pandèmia: la crisi de preus els va llançar al carrer. Va arribar la pandèmia i, reconvertits en herois que no van deixar de produir per a mantindre els rebostos plens, es va pensar que la situació podia canviar. Va passar el pitjor i va tornar la "dictadura dels preus baixos" que marca la distribució i que manté els productors com la baula més feble de la cadena.

Van tornar les manifestacions i les tractorades. Només aquesta setmana, dos. Una el dimarts a Madrid convocada per la Unión de Uniones, una altra demà, també a la capital, en defensa del sector de la caça i del món rural en general que ha anat sumant adeptes però que entre els seus convocants troba col·lectius molt pròxims a la ultradreta i comptarà amb Vox. Suma o resta semblant company de viatge?

En La Llavor, tant AVA com la Unió han intentat nadar i guardar la roba... Carles Peris considera que la gravetat del problema està per damunt de qui se sume a la protesta però alerta davant la possibilitat que algú faça campanya política amb el mal dels agricultors, encara que en el seu ADN no estiga, precisament, respondre a eixe problema.

No obstant això, Cristóbal Aguado, des d'AVA, fica en el mateix sac a Vox i Podemos, i afirma que l'important és que tots els partits polítics se sumen a una protesta que és més que justa.

Tots dos reconeixen, això sí, que no hi ha prou amb eixir al carrer darrere d'una pancarta i dir que es dona suport a l'agricultura perquè a Espanya conviuen dos models agraris contraposats: l'agricultura continental l'agricultura mediterrània, i seria bo que els dos pogueren sobreviure i conviure.

I sobre la guerra d'Ucraïna, les dues organitzacions agràries es mostren preocupades perquè perdre Ucraïna i Rússia com a productors suposa que la Unió Europea perd molt potencial, a més dels problemes que es puguen produir per l'escassetat de productes que arriben d'allí. I perquè perdre'ls com a mercats podria suposar (ja ho van dir en La Llavor les cooperatives) col·lapsar el mercat alternatiu natural, el de la Unió Europea.

El Rebost

Albergínia a la flama amb 'pico de gallo' i formatge feta

Ampliar

Sempre que he provat l'albergínia a la flama en algun restaurant he tingut la sensació d'estar menjant una cosa especial. I és que els fumats i les brases tenen una cosa diferent que transforma el producte. Una aroma inconfusible que li atorga al producte un nivell superior. I és exactament el que ocorre amb l'albergínia. Una albergínia rostida al forn està deliciosa, però una albergínia a la flama és una altra cosa. La seua cremositat i aroma ens traslladen a una altra dimensió.

Doncs bé, aquesta setmana, buscant rebuscant per internet vaig trobar una recepta de Ricard Camarena que amb els seus respectes vaig interpretar. El resultat és una ensalada temperada d'albergínia a la flama amb 'pico de gallo' i formatge feta. Per a morir-se.

INGREDIENTS (per a dues persones)

1 albergínia ratllada

1/4 pimentó roig

1/2 pimentó italià verd

1/2 ceba morada

1 tomaca de pera

Formatge feta

Oli d'oliva verge extra

Sal

Unes rametes de cebollí

PROCÉS

Per a preparar aquesta recepta en primer lloc anem embolicar l'albergínia amb paper d'alumini i rostirem durant 7-8 minuts per les dues parts.

Transcorregut aquest temps, deixem que es tempere, i mentrestant preparem el 'pico de gallo'. Tallem finament el pimentó roig, el verd i la ceba. Tallem en xicotets daus la tomaca i mesclem tots els ingredients. Amanim amb oli d'oliva verge extra i una miqueta de sal.

Una vegada temperada l'albergínia li llevem la pell amb cura. La tallem al gust i tan sols ens queda emplatar juntament amb el 'pico de gallo' i el formatge feta. Tallem finament una miqueta de cebollí per a decorar per damunt. Si no la utilitzem immediatament, guardeu-la en un recipient tancat al frigorífic. L'aroma és increïble.